Ostie... aquest fil m ha fet recordar un detall que sempre he passat per alt....
Jo sempre dic que mai he caigut de la moto en asfalt, i si som fidels a la realitat és així, però l "argument" s aguanta amb pinces pq si que és cert que la carretera era nevada però no deixava de circular per asfalt, encara que fos a 10 kmh i amb els peus arrossegant per terra...
.
Em remuntem a l´any 1996 (tela si ha plogut...!!!). En aquella època no desenganxava el cul de la moto ni per anar a
. Total que un dels compis amb els que sortiem en moto, i un gran amic, em diu que vol baixar a Granada a visitar als seus familiars.
Fins aquí cap problema... viatge a Granada en un cap de setmana que era per Reis, això està txupat si pensem que aquell estiu havia baixat a visitar 3 vegades a la meva xicota, que era de vacances a Calasparra (Murcia), anar i tornar el mateix diumenge...!!!
El "problema" era que estem parlant dels Nadals de l any 96, i aquí és on apareixen els "matisos" si ho comparem amb les pallises de donar gas que em vaig fotre per anar a "dinar" amb la xicota, a l estiú...
Ja vam sortir de Barna, que el clima no era gaire fred, però vam portar aigua i vent fins a mes avall de Castelló... A Valencia el vent de llevant ens va matxacar vius fins que vam trencar direcció la coneguda Calasparra, a La Font de la Figuera (d aquelles encara era anomenada Fuentelahiguera) i aquí ja ens les prometíem molt felices pensant que ja ho teneim fet.... Je, je.. pardals.... La festa grossa era per arribar...
Just passar Caravaca, va començar a ploure un altre cop... una pluja que era freda com la mare que la va parir. Voltavem les 5 de la tarda del mes de gener i això vol dir que la llum diurna ja començava a dir "fins demà" i aquí va ser on vaig dir... sort que la meva Kawasaki GPX 600 porta bones llums.... desgraciat de mi, semblaven cuques de llum dins de la pluja i la boira que ens anavem trovant de camí cap a Granada.
A la Venta del Peral vam tenir que parar a repostar i a mirar d agafar una mica d escalfor al cos amb els bufadors per eixugar les mans, dels lavabos; en tant ens dèiem si seguim camí o la prudència ens recomanava quedar nos a fer nit abans d encarar les pujades de la nacional fins a Granada....
Problema nº 1: mai ens havíem tirat enrere per les condicions del temps, ja havíem passat la "putada" del vent que vam menjar baixant per València i ara no ens faríem enrere per una mica més de pluja i la foscor de la nit (aqui ja eren quarts de deu del vespre aprox)
Problema 2: Tan sols va faltar que al anar a agafar les motos, ja repostàdes, un camioner ens demana que cap a on anàvem i al dir li que cap a Granada ens diu.. "Yo no me subiría a la moto, vengo de Granada i en "La Mora" ya hay dos dedos de nieve..."
Valenta cosa va dir... ens vam mirar el meu col.lega i jo i encare no havíem dit adeu, fotent gas cap a encarar les rampes de la N342 direcció el port de La Mora.
No cal dir que no vam arribar a Granada, al menys muntats a les motos....
.
A partir de Baza ja anavem circulant per la rodera que els camions feien, sense opció de poder sortir d ella, ja que ja s acumulava un gruix de quasi 5 cms de neu.
El primer en anar al terra va ser el meu colega amb la seva Suzuki GSXR 750 i aquell "gegantí" pneumatic posterior que portaven aquelles motos a aquells temps (avuí en dia fa riure veure la comparació) i jo vaig "tastar" la neu al girar me per mirar on era i sortir me de la rodera de l autobús que anava davant meu, ja que havia perdut la seva llum als retrovisors, evidentment tot això en mig d una nevada que jo no havia vist a la meva vida i un fred que ja no em deixava ni pensar....
Vaig poguer aixecar la Kawa, arrossegant la per la neu fins al guardarail i fent palanca per que s aixequés del terra ja que no era possible fer ho tan sols amb el contacte dels pneums a la neu. Llavors vaig anar reculant, caminat, fins a arribar on el meu amic encara tenia la GSXR al terra i el vaig ajudar a aixecar la i portar-la, apretant entre tots dos, fins on era la meva moto.
I que teniem que fer....???? en mig del no-res, nevant a tot ostie, fosc i calats d aigua i fred. Per descomptat, res de telèfons mòbils i ja feia una estona que no ens passava cap camió o vehicle.... Sort que ens va donar per caminar, apretant les motos per la vorera ara una ara l altre, fins a sota d un pont que es veia uns 200 m. més endevant d on erem...
Ens tirem al terra, sota el pont, mirant de recuperar l´ alè perdut per l esforç de portar les motos fins allà i al aixecar la vista veiem un cartell que deia "Diezma"....!!!! Erem al costat d un poble, el poble de Diezma, que per cert, valent nom per la situació que teniem....!!!! La carretera i el temps si que ens havia "diezmado" a nosaltres....!!!!
No us vui fer imaginar el que va suposar el fer pujar les motos per la rampa que feia aquella sortida fins al poble de Diezma.... va ser la puntilla que quasi acaba amb nosaltres, pq l opció deixar les motos tirades a l autovia, NI PARLAR D AIXÒ....!!!!!
Quan vam aconseguir arribar al poble, per sort el primer lloc que tenia uan mica de llum era el bar. Quan ens van veure entrar, imagina si ens van veure apurats que els parroquians es van aixecar del costat de la llar de foc i ens van fer seure al costat, portant nos unes mantes que tenia el propietari del bar, per poder escalfar-nos el més ràpid possible...
Aquella nit va acabar força tard... Diezma és a uns 40 kms de Granada i el meu colega va trucar a la seva germana des de el telèfon del bar i ells van voler pujar a recollir nos, malgrat que el port de La Mora era tancat. El cunyat del meu amic tenia un 4x4 bé equipat i ja era bregat en aquestes coses de fer rutes i camins per Sierra Nevada.
Vam dormir com angelets a Granada i a l endemà, vam pujar a recollir les motos a Diezma, on el propietari del bar ens les va guardar al cobert.
El tema acaba aqui...??? Noooooooo....!!!!!
Quan arribem a les motos, la Kawa tenia l estibera esquerra trencada, maneta embrague trencada per la meitat i un retrovisor fet malbé, però la Suzuki.... La Suzuki va caure de la banda dereta i va trencar la palanca del freno i estribera, però el pitjor era que no arrencava...
Jo vaig baixar la Kawa rodant fins a Granada pero la Suzuki va tenir que baixar en grua pq no va haver forma d arrancar el motor.
Tinc que dir que tant el meu colega com jo som mecànics i ràpid vam veure que a la Suzuki havia catxat el CDI, degut a la condensació per l humitat que va agafar.
Vam trigar dos dies laborables (era el cap de setmana de Reis) en aconseguir els recanvis i poder agafar camí cap a casa.
Afortunadament la tornada va ser força més tranquila....!!!!
No recordo haver passat tantes "penuries" juntes mai més, però si que tinc que dir que aquell viatge a Granada, tant el meu amic com jo, el tenim present i molt...!!!!
Disculpeu si s ha fet llarg....
Salut i que vinguin forces histories més, si acaben sempre així...!!!!!