Ahir vaig acabar la CromRide amb un amic i tot molt bé. L'experiència en un 95% satisfactòria! La diversió un 100% satisfactòria.
Aquest any la ruta ha estat més curta que en anteriors edicions per temps (no per quilòmetres), ja que s'ha procurat introduïr alguns trams més ràpids. Ens van donar sortida a les 7:13 i vam aparcar la moto al lloc del sopar cap a les 7:45, per tant vam tardar unes 12 hores i mitja a fer el recorregut d'uns 520 quilòmetres aproximadament. Amb això vull dir que nosaltres, sempre que ens apuntem, fem el tram recomanat per l'organització. Cada any constato que molts participants se salten expressament trams, perquè no s'adieun a la seva manera de conduïr o perquè van tard o pel motiu que sigui, això es veu clarament perquè a vegades et trobes persones amb la moto identificada com a participant en direcció contrària o que agafen trencalls que porten a llocs clarament diferents de la ruta. Això inclou el cas d'uns periodistes de cert mitjà espanyol el nom del qual no diré que després fan reportatges dient que han anat a fer l'esdeveniment tal o qual
Es veritat que hi havia molts trams prou estrets i amb asfalt brut per les tempestes recents o a més amb gravilla i serps de quitrà que no donaven confiança per còrrer, i menys als que no portem electrònica que t'ho fagi tot més fàcil. Per això imagino que el que va bàsicament a fer una conducció molt esportiva ha d'adaptar moltíssim la ruta clarament fora del que diu la organització.
També he de dir que la ruta d'aquest any podia ser difícil per persones que no tenen bones nocions de com navegar direccions i trobar el camí correcte o que no disposen de GPS o de Roadbook. Nosaltres la fem amb un mòbil al manillar i aplicacions gratuïtes que permetin seguir tracks o bé de memòria en el cas dels trams que més bé coneixem.
L'esmorzar va estar bé pel que fa a qualitat però clarament escàs. El sopar el vaig trobar molt correcte. Al llarg de la ruta et donaven aigua i fruita, cosa molt i molt d'agraïr i que no totes les organitzacions fan. Vam haver de parar un segon cop a esmorzar i a dinar, i va ser molt complicat perquè la gran afluència de gent (tant motoristes com turistes de cap de setmana) feia difícil que et servissin ràpid o que t'acceptessin a restaurants sense donar-te esperes insensates. Per això també vam perdre força temps, però alhora, la nostra intenció no és pas batre cap rècord i no ens va molestar gens.
La ruta és bonica i sempre inclou algun tram que no havia fet mai, com la carretera que va de Verges a les Olives, molt recomanable, o alguns trams d'Osona a la zona de Santa Eugènia de Berga, VOltregà, etc... que no coneixia massa.
Per mi la nota negativa de la ruta va ser al tram dels Àngels, després de la sortida de Girona, on molts motoristes conduien com energúmens (m'autocensuro les paraules que penso realment) fent adelantaments triples o quadruples inclús en zones estretes sense cap visibilitat i frenant-te de cop a davant abans que entressis a la corba. Després, a sobre, la majoria d'aquests suicides (perquè si arriba a venir algú de cara allà s'hi queden, i no ens havien pas tancat la carretera i a més estava ple de cicilistes) es van parar al cap de pocs quilòmetres a fer la foto. Un cop passat el santuari dels àngels, ja no hi havia "pelotones" de motos i ja tota la ruta es va poder gaudir. Crec que la organtizació hauria de posar un tram ràpid al principi de tot perquè es crees més espai entre motos i no tornes a venir aquest estrès, que sembla pitjor que la sortida de MotoGP (perquè allà al menys no tens tràfic de cares). Si us hi trobeu, us recomano que traieu el braç per indicar quan voleu passar un ciclista ja que els triples i quadruples avançadors us podrien embestir sense que els arribèssiu a veure, a partr que no sé què hauria passat si haguessin vist un cotxe de cares, potser us treuen fora de la carretera a hòsties...
En fi, ja dic, petita nota negtiva però la ruta molt recomanable, i menys massificada que la Rider1000, que sempre és d'agraïr. A més, sempre trops desconeguts o coneguts d'altres llocs amb bon companyerisme que t'ajuden i et donen consell pel que faci falta, o una agradable xerrada (com a tot arreu, hi ha tota mena de gent, i cal quedar-se amb la bona).